BIO

SINOPSI "Disruptors endocrins".

​

Al començament del vídeo ens trobem una petita i curta introducció on el presentador explica tots els avantatges que ha comportat la química per a donar lloc a materials sintètics que utilitzem a la nostra vida quotidiana.

Però finalment, explica que no tot és tan bo ja que la química crea disruptors endocrins, és a dir, pertorbadors hormonals. Aquests poden alterar la química interna d’un humà i crear problemes inesperats. Més d’un estudi afirma que és habitual que els aliments continguin restes de plaguicides i altres restes industrials.

Aquests disruptors endocrins, o como anomena un especialista, tòxics sintètics, contribueixen a causar malalties com el càncer. Des de la industrialització, els casos de càncer han augmentat fins a un 2% de la població, que en principi no sembla molt, però quan es parla d’una població és moltíssim. Aquesta malaltia es desenvolupava normalment en persones majors als 70 anys, però avui dia es manifesta en dones de totes les edats.

Quan el cervell vol comunicar-se amb les parts més difícils del cos humà o amb diferents parts a l’hora, el que fa és distribuir unes hormones determinades que només afecten a determinats teixits o òrgans. Un concepte molt important que ens explica, és que quan escalfem menjar dins d’un taper al microones, es produeix una emigració de disruptors de maner que el menjar es contamina.

​

Una hormona natural no pot viatjar sola, sinó que necessita una proteïna compatible per a poder viatjar pel corrent sanguini fins a arribar a l’òrgan adequat creant una reacció física. Quan en comptes d’una hormona ens trobem un disruptor, aquest també pot viatjar a través de la proteïna però quan arribi a l’òrgan no tindrà lloc cap reacció física i com el transport estarà ocupat, la veritable hormona no podrà realitzar la seva funció.

Avui dia, hi han empreses que col·laboren en intentar evitar aquests químics, i una d’aquestes és Valira, que crea tapers sense disruptors. Trobem categoritzats els plàstics segons el seus additius, des del número 1 fins al 6 són substàncies que no són disruptors endocrins i el número 7 engloba tots els altres tipus de substàncies, les quals si són disruptors endocrins. Aquestes substàncies són tan perjudicials que trobem casos on nenes des de 4 anys han començat a desenvolupar els seus fills desencadenant un pubertat precoç. S’han fet determinats experiments a laboratori on es podia veure que aquells ratolins que havien ingerit aquesta substàncies eren més grassos que els altres, això es degut a que el disruptors fan
augmentar la producció d’insulina.

Els PBDEs són un tipus de disruptors endocrins, més concretament retardants de flama, que es van prohibir des del 2004, però que encara són presents al medi ambient, així que de manera indirecta encara el seguim ingerint. Hi han projectes arreu del món que estudien l’exposició ambiental, un d’aquests és Inma, que ha estudiat l’exposició ambiental de 32.000 mares i els seus respectius fills biològics.

En aquesta exposició ambiental no només afecta un únic factor, sinó que s’han de tenir en compte diferents factors i com aquests influeixen en l’organisme de cadascú. Trobem dos tipus de disruptors, els persistents que són aquells que s’incorporen a l’organisme i els no persistents, que són aquells que el nostre cos elimina al llarg de poc temps. La gran porta d’entrada per als disruptors a l’organisme és la nostra pell. Per evitar la seva entrada s’han desenvolupat diferents substàncies com per exemple els parabéns, els quals són grans antibacterians.

D’aquesta manera, els especialistes en el tema aconsellen i animen a que es tinguin en compte totes les substàncies presents als productes que consumim diàriament ja que a llarg termini aquests poden tenir conseqüències perjudicials en l’organisme.

​

Iker