DISRUPTORS ENDOCRINS
Durant molt de temps els científics han fet que el nostre dia a dia sigui molt més fàcil i amb moltes comoditats, per exemple han pogut fabricar teles antial·lèrgiques, impermeables o transpirables. També han fabricat productes per conservar els aliments com per exemple els tapers, que son molt resistibles i lleugers.
La química ens a resolt molts problemes però també ens a creat de nous.
Alguns dels productes que fem servir al llarg del dia sobretot els tapers i els plàstics contenen disruptors endocrins (pertorbadors hormonals).
Recentment han fet uns estudis que demostren que molts dels càncers com la leucèmia, el càncer de fetge...son causats per aquesta substancia. Millor dit molts d’aquests tòxics contribueixen a la causa d’aquestes malalties. Abans el càncer era molt més comú en persones d’edat avançada, avui en dia cada cop es més aviat.
Quan s’escalfa el menjar al microones amb els tapers, el plàstic s’escalfa i allibera endocrins els quals passen als aliments i desprès al nostre organisme.
La solució a això es evitar la sobreexposició, millorar les nostres defenses i la legislació.
Crec que mai a la vida trobarem una solució 100% eficaç ja que estem envoltats de plàstics per tot arreu.
Marta P
DISRUPTORS ENDOCRINS
Sempre estem exposats a substàncies perjudicials per al nostre cos, que poden estar a l’ambient, als aliments, a l’aigua... I una molt comuna i que poca gent està conscienciada és el disruptor endocrí, que és una substància que altera el nostre sistema hormonal i ens pot desenvolupar malalties endocrines com càncer de mama, que és la que té més casos en els pacients. I els fetus són els que estan més indefensos i tenen més probabilitat a agafar aquesta substància en ple embaràs. Uns dels símptomes és l’agressivitat i l’obesitat sobtada.
Aquesta substància també es pot trobar al plàstic amb el simple fet d’escalfar un taper al microones amb aliments dins, la calor fa incorporar als disruptors endocrins dins l’aliment i quan el mengem s’introdueix dins del nostre sistema. Llavors si reduïm l’ús de plàstics estem menys exposats a aquestes substàncies i aleshores estem més sans. Encara que el productor del plàstic ens ha d’assegurar una certa seguretat de que no ingerirem aquesta substància perjudicial ja que estem sempre envoltats de plàstic que utilitzem al nostre dia dia. Però també es pot produir per insecticides que els treballadors apliquen als aliments o a les plantes però que igualment ens arriben perquè estan en el ambient.
El problema és que el nostre sistema immunològic no està preparat per atacar a aquesta substància i defensar-nos perquè és una substància artificial, és a dir, ha sigut creada per aplicar-la a diferents productes, no com en el cas de les infeccions que com sí que són naturals el cos sí està preparat per eliminar-les sense cap variació.
Les autoritats de salut pública haurien d’avisar a la gent d’aquest perill i així conscienciar-la i d’aquesta manera la gent aniria amb més compte i precaució. I encara de que hi hagin moltes evidències científiques que demostra que aquesta substància causa molt mal a les persones els polítics que tenen el deure de protegir-nos no li donen importància i no fan res per remeiar-ho. I per això nosaltres mateixos hem de procurar de no introduir-los al nostre sistema i es pot fer amb el simple fet de reutilitzar una ampolla de plàstic dues vegades perquè el plàstic és d’un sol ús i si el tornes a utilitzar es fa malbé.
En conclusió, hi ha molts virus i substàncies perilloses en l’ambient i a tota reu. Per això ens hem d’informar i fer els nostres propis protocols de prevenció sense que ningú ens ho digui perquè sempre estem exposats i les autoritats no ens poden protegir de tot.
Lucia F.
DISRUPTORS ENDOCRINS
La meva opinió és que per no menjar-te tant el coco de saber si un tupper de plàstic té disruptors endocrins o no i tu poder escalfar el tupper al microones sense que et contamini (per dir-ho d’una manera) el menjar per culpa dels productes químics, lo millor seria escalfar el teu menjar en algun tupper de vidre ja que aquests no contaminen tant com el plàstic.
També és molt millor (i us ho recomano perquè jo ho faig) és beure aigua en una ampolla de vidre, ja que les de plàstics tenen molts químics que et poden perjudicar i ademés, una vegada que ja has utilitzat una ampolla de plàstic, no la pots tornar a reutilitzar, i també, beure aigua de l’aixeta i en un got de vidre en comptes de beure aigua en una ampolla de plàstic.
També, amb els nens hem de tenir molta cura amb els productes químics i amb l’entorn, ja que són molt delicats i poden perjudicar la seva vida més endavant com per exemple el desenvolupament del cos que se li pot accelerar.
Marina C.
DISRUPTORS ENDOCRINS
Dels Disruptors endocrins ens parla el QuèQuiCom en aquest programa. Hagin més o menys d’aquests, són dolents pel nostre organisme. Actuen com a falses hormones? Aquestes substàncies químiques provoquen al nostre organisme un col·lapse, que ens causa efectes negatius. El problema serà més gran si seguim amb la mateixa distribució del plàstic, els productes que comprem, com els utilitzem… Jo vull que el meu organisme tingui un bon funcionament, que les meves hormones tingui proteïnes suficients per fer la seva funció. Amb els disruptors endocrins s’assemblen a les hormones però al arribar a l’òrgan on farien la funció, no son capaces de fer-ho. Per això estan els sistemes de reguladors d’hormones que han de tenir el control si hi ha cap problema. Si el disruptor bloqueja aquest sistema, el cos genera hormones i hormones fins que el cos es descompensa. El sistema aquest dels pictogrames a les ampolles, ja siguin d’aigua, de productes de neteja, d’olis, o de qualsevol cosa, em sembla molt útil, és una ajuda per a nosaltres. Per exemple, els que tenen el 7, que són policarbonats, polisurfonats… (disruptors endocrins) no els recomanen, una bona idea. Si tot el que beguem, mengem etc, es queda al nostre interior, hauríem de cuidar-nos més. No només per nosaltres sinó pels nostres futurs fills ja que ells viuran dins nostre un temps, i tot els perjudiquen o beneficien, tot depèn de la mare. Opino que, hi ha molta gent que no està concienciada amb molts temes, com els que he mencionat ara, o com per exemples amb els pesticides. Nosaltres vivim plens de pesticides, estem en un món contaminat. Aquests provoquen obesitat, pubertat precoç,ansietat o inclòs agressivitat. Si els PBDEs, el retardants de flama que tant s'utilitzen ara, en afecten a la memòria, a la capacitat d’aprenentatge i ens provoquen hiperactivitat, no sé si val la pena protegir-nos d’una cosa si ens afectarà en una altra. Jo, a l’hora d'escalfar el menjar al microones, mai el poso amb carmanyoles o objectes de plàstic, sinó que utilitzo un plat per no infectar l’aliment ni menys a mi. Si per facilitar la vida he de posar la meva en perill, prefereixo anar pel camí difícil cuidant la meva salut i evitar fer coses que al pas del temps perjudicaran al meu organisme produint algun tipus de càncer, o cap altra malaltia. He de millorar encara les meves accions ja que m’he adonat de que l’impacte que estem donant ens afecta a cadascú, individualment, ningú el salva.
Bárbara V
DISRUPTORS ENDOCRINS
Aquest programa anomenat Què Qui Com, presentat per Jaume Vilalta. En aquest vídeo parlaran sobre els disruptors endocrins, es a dir, pertorbadors hormonals. Son productes que poden alterar la nostra química interna i ens poden crear molts problemes.
Parlem amb Miquel Porta, catedràtic de la Salut Publica UAB i IMIM, ells ens parla sobre els disruptors endocrins que hi ha als envasos dels aliments i per tant nosaltres els consumim sense adonar-nos i així altera el nostre sistema hormonal. Moltes malalties con la leucèmia infantil, els limfomes no Hodgkin, càncer de fetge o pàncrees... poden ser contribuïts per aquestes substancies.
Ara anem amb Georgina Pujol, la entrevistadora, ens explica que en els últims 30 anys han augmentat els casos de càncer degut a la industrialització i aquí, a la facultat e medicina de la universitat de Granada, s’ha estudiat això molt bé.
Nicolás Olea, radiòleg i catedràtic, ens explica com abans el càncer de mama apareixia en dones grans d’uns 70 però en el últims anys això a canviat i ara també apareix en dones joves. Això es degut a que la mare ha estat en contacte amb alguna cosa durant els primers mesos de fecundació.
Anem al menjador del parc de recerca biomèdica de Barcelona. Miquel Porta ens explica que a l’hora d’escalfar els tapers al microones, els disruptors endocrins passen del plàstic als aliments i després nosaltres ho ingerim.
Viatgem a Valira, una empresa de Reus que fabrica tapers. Aquesta empresa vol començar a fabricar materials sense disruptors endocrins. Hi un petit dubte sobre si el Bisfenol A, producte que s’utilitza per fabricar plàstic, és perillós per els consumidors. Finalment l’EFSA diu que aquest producte és un disruptor endocrí dèbil, només actua en els receptors estrogènics. Aquests disruptors poden afectar a diferents àmbits del neurodesenvolupament com per exemple: el desenvolupament específic de gènere, angoixa, canvis preneoplàsics en les glàndules mamàries i la pròstata... tot això confirmat per el doctor Philippe Verger.
També ens expliquen que els plàstics no es poden reutilitzar sinó que s’han de reciclar. No hem de omplir un altre cop les ampolles de plàstic, degut a que els plàstics emigren a l’aigua. Per tant el millor es utilitzar ampolles de vidre, que es poden reutilitzar.
Ara en som a l’Hospital Universitari Virgen de l’Arrixaca. Als 4 anys una nena se li van començar a desenvolupar els pits, degut a que esta patint un desenvolupament sexual. El doctor, Juan Antonio Ortega, creu que això es acusa d’una exposició a les pesticides.
Ens expliquen que les rates amb PBDEs després la seva descendència tenen malformacions en alguns òrgans, a més mostren retard a l’hora d’aprendre i una elevada ansietat. Actualment estan estudiant si també es causa obesitat.
Després la entrevistadora ha portat diferents pots i materials, a la metgessa Carme Valls, que utilitza a casa, sobretot pel seu fill. Podem observar que alguns d’ells porten Methylparaben i Propylparaben, que tenen efecte de disruptor endocrí. Per tant es perjudicial per al nen.
En conclusió, aquest es vídeo de QuèQuiCom és realment interesant i a més molt útil per nosaltres. Ens explica moltíssimes coses que nosaltres hauríem de saber per la nostra salut i per la dels més petits, ja que ens ajudarà a evitar moltes malalties perjudicials. Així que el recomano completament per a tota la família, no necessites tenir coneixements sobre l’àmbit per entendre-ho.
Alba S
DISRUPTORS ENDOCRINS
La química resol molts dels problemes que tenim avui dia.
Gràcies als nous avenços químics no paren d'aparèixer materials sintètics nous que són resistents, nets i duradors.
Desgraciadament, aquests mateixos avenços creen nous problemes inesperats, ja que alguns d'aquests productes nous contenen, per exemple, disruptors endocrins, és a dir, substàncies que alteren el nostre sistema hormonal. Aquestes, normalment, es troben als envasos plàstics dels aliments que, al ser escalfats, alliberen substàncies que passen a l'aliment i que posteriorment ens mengem. Diversos estudis realitzats han demostrat que és molt freqüent que els aliments continguin restes d'aquestes substàncies químiques, que són les causants d'alteracions en la química interna humana. Per exemple, poden contribuir a causar molts dels càncers infantils i prematurs. Una possible explicació és que aquests poden ser causats perquè durant els primers mesos de gestació o durant la lactància materna, la mare, que ha estat exposada a aquests additius, els transmet al fetus o al lactant. Els responsables d'aquest problema són les indústries que fabriquen plàstics amb disruptors endocrins. Encara que diguin que aquests plàstics no en contenen hi ha molts d'estudis que diuen el contrari.
A més a més, ells mateixos es contradiuen, ja que en les etiquetes dels seus envasos de plàstic, els que suposadament no contenen disruptors endocrins, ens diuen que no és recomanable que aquests productes estiguin exposats a la radiació solar, és a dir, a la calor, la causant de què aquests additius passin al menjar, l'aigua, etc. Si no fos així, no hi ha altra explicació al fet que, per exemple, França l'any 2013 prohibís l'ús d'aquesta substància als biberons i els vasos alimentaris per a nens de menys de tres anys i dos anys més tard, el prohibís en tots els contenidors d'aliments generals.
Les indústries menteixen respecte a aquest fet per no perjudicar el seu negoci perquè si volguessin podrien fabricar els seus productes amb alternatives que han sigut descobertes fa poc i que també són capaces de crear les cadenes de polímers. Com per exemple utilitzar limonè en comptes de BPA. Aquest és un producte natural que s'obté a partir de la fruita i que a més és respectuosa amb el medi ambient.
En definitiva, necessitem que les indústries deixen de fabricar els seus productes amb aquest tipus de plàstic, ja que està demostrat que és perjudicial per a la nostra salut. Si som capaços de canviar això, és molt probable que els inconvenients d'utilitzar envasos de plàstic disminueixin.
Miriam V
DISRUPTORS ENDOCRINS
En aquest reportatge ens expliquen les repercussions que tenen alguns plàstics a la nostra salut, i també altres substancies com els pesticides. El reportatge bàsicament ens informa de que vivim en un constant món de contaminació, fins i tot quan estem en període de gestació tenim el perill de que la nostre mare ens transmeti la contaminació que reb des de fora. Jo crec que no hi ha manera d'evitar la contaminació de l'aire perquè al cap i a la fi no es pot descontaminar, però el que si que podem fer es intentar no contaminar-ho més, en el cas dels plàstics que emeten una substancia que perjudica a les nostres hormones el que jo faria seria: utilitzar tupers de plàstics el menys possible i intentar utilitzar-ne de vidre que fan que aquest perill desaparegui, el mateix amb l'aigua podem veure aigua de l'aixeta ja que està comprovada que aquesta és més saludable que no pas la que ve a les ampolles, ja que aquestes ene el de contenir microplàstics degradats, per això també és important no utilitzar les ampolles més d'una vegada, és poden reciclar però no tornar a omplir-les perquè sinó aquesta possibilitat d'ingerir plàstics augmenta.
Míriam A