MADE OF PLASTIC
Jo personalment crec que sinó fem alguna cosa d’immediat per parar aquesta catàstrofe mai s’acabarà. L’excés de plàstic que estem acostumats a consumir no es xifra normal sinó excessiva i això s’ha de canviar quan més abans millor. I no estic dient que deixem de utilitzar plàstic directament sinó que simplement reduïm el consum, perquè si reduïm el consum en algunes coses en les que no són necessàries l’ús del plàstic sempre podem trobar altres alternatives con per exemple: paper, cartró, vidre..., també baixaia la producció i això equival a un món molt més sostenible.
Apart de fer mal a nosaltres mateixos, no reciclant ni reduint el consum, també fem mal als animals, a la natura, al planeta Terra en general. Molts animals marítims moren ofegats per plàstics mal reciclats, quan vulguis anar a nedar al mar a l’estiu no podràs perquè estarà ple de deixalles que t’impediran nedar bé, i tot això ho hem anat creant durant anys i nosaltres sols, no hem necessitat cap ajuda i ho hem fet a base d’avarícia per obtenir més coses de les que necessitem i d’ignorància de les conseqüències que tenen els nostres fets.
Quan hi ha un problema tan gran com aquest hi ha dos tipus de persones: els que neguen el que està passant i miren cap a un altre costat i les persones que intenten solucionar-lo i fer un gran canvi, com ara mateix que hi han empreses que recol·lecten totes les deixalles del mar o de les deixalleries i fan roba, ulleres, bosses combustibles... El problema és que tenir una vida sostenible és molt difícil perquè el producte que fa menys mal al planeta és el més car perquè costa més de fer i el producte que contamina més és el més barat perquè és el més fàcil de fer i porta menys temps. Per això hem de fer un petit esforç i contribuir una mica cadascú, encara que sigui poc segur que la diferència que és produeix és més gran. Hem d’aportar tots una mica pel bé comú de tots, incloent els que no es poden defensar, com la fauna i la flora, que són els més contribueixen i els que més pateixen.
Lucia F
MADE OF PLASTIC
Segons el documental que he vist, em sembla impressionant que la gent no sigui conscient que cada any mengem una mitjana de set ampolles de plàstic. Crec que és molt important promoure el moviment de començar a fer servir roba que prové de residus, o reduir els plàstics en el nostre dia a dia, per exemple estaria molt bé anar a comprar amb bosses reutilitzables, no aquelles d'utilitzar i tirar.
M'ha resultat curiós el fet que en les empreses de triatge encara es troben bosses on els residus no estan ben classificats.
Jo crec que el principal problema de tot és que la societat encara no sap classificar els residus.
Un altre aspecte que m'ha sobtat és que els productes on posa que son 100% reciclable, només ho posa perquè el consumidor ho consumeixi sense preocupar-se i troni a comprar el producte. En aquest aspecte crec que les lleis s'haurien d'endurir.
M’agrada molt el fet que s’iniciïn projectes per tal de reduir la brossa dels mars, trobo molt interessant el projecte THE OCEAN CLEANUP.
Opino que encara som a temps de canviar les coses així que, comencem a fer canvis en el nostre dia a dia.
Marta P
MADE OF PLASTIC
La meva opinió sobre el primer tema que parla de què fan amb els plàstics és que com encara estem a temps (però no queda molt) de poder canviar el món i poder salvar el mar, em sembla molt bé de que hi hagi empreses com la de ECOALF que agafen totes les escombraries per transformar-les en matèries primeres per poder crear altres coses més útils, com per exemple mobles d’oficines o fins i tot roba.
La meva opinió sobre la empresa de California “The Ocean Cleanup” és que està funcionant molt bé i gràcies a les tecnologies d’avui dia, han creat un aparell que està ajudant a eliminar la sopa de plàstic que hi ha en l'oceà Pacífic (entre California i les illes de Hawai) i això ajuda molt a millorar el món.
També el que hi hagi una familia que no contamina res de plàstics i que tot s’ho fabriquen ells mateixos, amb els seus fills, en un futur ells podrien ajudar a canviar molt el món en conjunt d’altres persones que facin el mateix que ells.
Marina C
MADE OF PLASTIC
El reportatge “Made of plastic” del programa No pot ser ens parla dels problemes que comporta a la vida el plàstic durant tots aquests darrers anys. Fins a quin punt hem arribat? Fins a quin arribarem? Encara estem a temps de canviar, no és tard. Aquest vídeo demostra i explica que la solució no és reciclar millor sinó com poder generar menys residus. Les xarxes agafen, a més de peixos, plàstics, tonelades d’aquests. Una persona, és a dir, jo ara mateix involuntàriament, menjo centenars de milers de partícules de plàstics, de microplàstics. El Mediterrani, el nostre mar, és el que té més nivell de plàstics del món. Si no sabem cuidar el que és el nostre dia a dia, el que està al nostre costat, no sabrem cuidar de la nostra futura vida, que és el que ara mateix estem destruint. Sincerament, escoltar com un pescater ens diu que al mar fins i tot a trobat una rentadora, alguna moto, mitjons, bosses de plàstic, un dipòsit de gas, plàstics per envasar els aliments… Penso: què és per nosaltres el mar, una deixalleria? Nosaltres patim els nostres errors, però els que més, són els animals marins. Serà tan gran l’impacte que,si seguim així, el 2050 haurà més plàstics que peixos al mar, és molt trist. Comparto completament la idea dels activistes de tot el món, jo també vull un futur estable, vull tenir una bona vida assegurada. Jo, com a ciutadana intento buscar llocs on intenten evitar aliments envoltats en plàstics innecessaris però és gairebé impossible trobar-ne empreses o botigues que et donin aquest privilegi al costat de casa. Per tant, el govern, penso que també hauria de posar la seva part i organitzar una distribució d’aliments que no contingui tant plàstic. Ja que això del contenidor de plàstic sembla no ser tan efectiu com ens agradaria, està el projecte “CleanUp”, empreses com “Ecoembes o Ecoalf” que els desconeixia i ajuden a la reutilització dels envasos, dels plàstics… fent per exemple roba o altres materials. No dic que es pugui reutilitzar el 100% de plàstics que generem, però una gran part si. M’ha agradat la idea del moviment “petita petjada”, si una família amb 3 fills poden viure generant el mínim possible de plàstics, tos ho podem fer, sense cap dubte, només hem de tenir ganes d’ajudar-nos i col·laborar amb el món. En conclusió, m’ha quedat més clar el problema que tenim i seguirem tenint,que cada vegada serà més gran, amb el consum de plàstics i la importància que té evitar-los a més del bon reciclatge i el seu bon ús. M’estic plantejant formar part del grup d’activistes de Barcelona i tot.
Bárbara V
“MADE OF PLASTIC”
Aquest programa anomenat No Pot Ser esta presentat per Jordi Basté i aquest vídeo en concret tracta sobre els plàstics i el canvi climàtic. Durant aquest programa el presentador parlarà amb diferents persones familiaritzades amb aquesta àmbit i per nosaltres serà una constant reflexió sobre el plàstic i tot el que comporta.
Primer de tot, ens presenta una situació on podem conèixer a dues noves persones: Marc Ribas, cuiner i Manu San Félix, biòleg marí. Marc prepara un menú de tres plats on els ingredients són plàstics que els hi arriben amb el peix i marisc que han de cuinar. Llavors, d’aquí sorgeix una conversa on es parla sobre els microplàstics que ingerim tots sense adonar-nos. 70.000 particules de microplastics anualment i cada dia hi ha encara més plàstic. Durant els últims anys hi ha agut molts canvis en la flora i la fauna marina.
Després, podem observar com Jordi, el presentador, es troba a un pescador anomenat Bernat Margalef que ens explica sobre diversos materials que diàriament, a l’hora de sortit a pescar, s’ha arribat a trobar coses inimaginables i que definitivament no hi haurien d’estar al mar. Perquè que a aquests materials se’ls hi doni un bon ús, Ecoalf i Ecoenve s’encarreguen d’això, on amb el plàstic fan roba que posteriorment serà venuda.
Jordi parla ,a San Francisco, amb el president i fundador d’Ecoalf, Javier Goyeneche. Ecoalf és una marca de roba feta amb plàstic tret del mar. Ells ho consideren matèria prima en comptes de brossa. El plàstic que utilitzen per fabricar la seva roba es tota procedent del mediterrani, encara que tenen projectes en Tailàndia i Japó. Cada 3 anys obtenen unes 500 tones de plàstics aproximadament, una xifra realment impressionant. Segons Javier actualment estem en un model econòmic no sostenible on no aprofitem la roba al 100%, ja que la moda es molt variable i quan canvia, l’únic que fem es llençar la roba per comprar-ne una altre.
Ara parla amb Alberto Vizcaíno, ambientòleg, qui diu que els governs hauria de buscar mesures restrictives a l’hora de l’ús del plàstic. També diu que els consumidors hem de ser conscients i intentar de disminuir el consum de plàstic.
Llavors ara passem amb una família, on el presentador els hi va fer un repte de guardar tot el plàstic que consumien a casa en comptes de llençar-ho al contenidor groc que és on pertany, a primera vista ja es pot veure la sorprenent gran acumulació de residus que tenen a casa. Aquests es posen en un cotxe i els porten a una planta de triatge.
Allà Víctor Mitjans, responsable del servei de programes i estudis de l’àrea metropolitana de Barcelona, li explica el que ells intenten és separar tot els que els hi arriba i així enviar-ho a les empreses que poden fer nous productes i per tant, poder reutilitzar-los. Al a planta on ell treballa arriben aproximadament 70 tones diàriament. Els plàstics que ens donen a les botigues, el millor seria no demanar-los i així disminuir la seva producció; els clients haurien d’utilitzar bosses reutilitzables. Encara que la gent cada cop separa més el plàstic de la resta de brossa, hi ha fins un 60% de persones que no ho fan i per tant va a parar al contenidor gris, aquesta xifra hauria de disminuir encara més.
En aquest vídeo també expliquen com abans els residus s’enviaven a Xina perquè aquí no tenia cap valor i sortia més a compte enviar-ho allà que tractar-ho aquí. Però el problema va arribar quan la Xina va dir que ja no acceptaria més residus degut a que no els hi sortia rentable perquè comença a haver-hi més mesures de protecció del treballador i mesures de protecció mediambiental.
A continuació parla amb Eben Schwartz, gerent del programa de deixalles marines de la comissió de Califòrnia, que ens informa de que entre les costes Califòrnia i Hawaii hi ha una illa de plàstic de 82.000 tones de plàstic. S’ha creat un sistema anomenat The Ocean Cleanup que consisteix en una barrera flotant que té una xarxa per sota ala qual retindrà el plàstics arrossegats per la mar i el vent. I posteriorment, basques s’aproparan a recollir-ho.
Després apareix una dona que durant només UN ANY ha produït un pot de residus, realment impressionant.
A continuació parlem amb Miqui Martínez i Jana Manich, una família amb tres fills que s’ha proposat eliminar tots els plàstics de casa. Ells ha casa, pràcticament ho fabriquen tot manualment: la pasta de dents, la llet, els xampús... Res de plàstic allà. Ells tampoc compren roba, sinó que els amics els hi deixen.
Ara parla amb Maria Serra, una activista catalana de tan sols 17 anys que lluita en contra de l’emergència climàtica. Ella, juntament amb altres joves, s’estan preparant per anar a Madrid a manifestar-se ja que s’apropa. Ella creu que simplement no podem seguir amb les nostres vides con mi el problema vagui a desaparèixer, sinó que em de fer alguna cosa per aturar-ho.
En conclusió, aquest vídeo ens mostra la realitat d’avui dia i que molts de nosaltres no som conscients de la seva gravetat. Et mostra diferents situacions, àmbits i solucions. A més en diverses edats on pots veure els diferents punts de vista. Aquest programa del No Po Ser val molt la pena i el recomano completament, estic segura que no us penedireu.
Alba S
MADE OF PLASTIC
En l'actualitat la fabricació d'envasos de plàstic ha augmentat un 900% respecte de l'any 1980, el que comporta 500 milions de tones més. Aquest increment, entre altres coses, és degut a la seva facilitat a l'hora de produir-lo, al seu preu baix, i al fet que duren molt de temps.
Malauradament, aquests mateixos avantatges fan que es converteixi en l'aliat perfecte de la contaminació. O més ben dit, nosaltres el convertim, ja que cada any llancem 10.000 tones de plàstic als oceans, dit d'una altra manera, cada minut hi aboquem al mar l'equivalent a un camió carregat de plàstic.
Gran part de la culpa resideix en les grans corporacions. Les mateixes que són responsables de la producció massiva de plàstics i de la presentació dels seus productes als supermercats, segons els seus interessos, i que més tard comprem els consumidors. Aquests, nosaltres, estem limitats pel que ens ofereix el mercat. Però amb això no vull dir que no puguem fer res. Per exemple, Bea Jonhson només canviant el seu estil de vida ha aconseguit reduir les deixalles domèstiques i els envasos de plàstic. Un altre exemple digne és el de la família Petita Petjada que per deixar de consumir plàstics d'un sol ús, els més perjudicials per al medi ambient, ara compra a granel, així evitant els envasos innecessaris; també produeixen la seva pròpia massa pel pa i la pasta de dents, etc. i, com si no hi hagués prou, utilitza mocadors i bolquers de tela que després es poden reutilitzar, raspalls de dents biodegradables, etc.
Aquests dos exemples ens fan veure que sí que hi ha prou iniciatives al nostre abast per canviar la tendència actual.
D'altra banda, una altra part de la culpa és de les institucions públiques, les encarregades del reciclatge del plàstic. Si aquestes treballessin bé, no hi hauria estudis que diguessin que només el 10% dels plàstics que consumim es recicla. Respecte al mateix tema, el Mediterrani no seria el mar més "plastificat" del món i cada any una persona no ingeriria 70.000 partícules de microplàstics.
Per això els governs haurien d'invertir més diners perquè els productes es reutilitzessin correctament o, com a alternativa, podrien aplicar mesures que fossin més estrictes pel que fa a l'ús de plàstics i la seva gestió.
En definitiva, hem arribat a un punt en què la societat hauria de plantejar-se un canvi, si cal radical, ja que això està afectant tant a la salut de les persones com a la del propi planeta i això últim no ens ho podem permetre perquè no només afecta a les persones que vivim ara sinó que també a les que viuran després. De manera que tota possible solució es troba en totes les persones i institucions que conformen aquesta societat.
Miriam V
MADE OF PLASTIC
El reportatge Made of Plastic tracta com bé diu el títol sobre plàstics, aquest reportatge ha sigut bastant impactant, és un programa que val la pena veure per asseventerte del que està passant al món. Moltes de les explicacions que ensenya el documental són mot rellevants, com per exemple saber que ens mengem el total de 7 ampolles de mig litre de plàstic senceres a l'any, o que els pescadors arriben a trobar motos i rentadores al fons del mar, però aquest també ens ensenya algunes solucions que podem fer adaptant-nos de mica en mica. Comprar roba a Ecoenves que esta feta amb productes que s'han tret del mar, consumir el mínim de plàstic possible etc. Es cert que molts de nosaltres volem ser sostenibles però el tema dels diners sempre ens tira
cap a enrere cosa que encara s'hauria de millorar. També un altre aspecte del vídeo molt important és que al final d'aquest se li dona la veu a la gent jove ja que es la que farà possible que tot aquest problema es solucioni j que estem parlant del nostre futur.
Recomanaria molt aquest vídeo sobretot a la gent jove amb interès per aprendre.
Míriam A